Temps que no coincideixen

Pedro Sánchez ha estrenat l’any 2022 dient a la cadena SER, aquest dilluns 10 de gener, que espera que pel que fa a la taula de diàleg coincideixin els seus temps amb els de Pere Aragonès. Aragonès vol reunió immediata i Sánchez dona allargues perquè diu que hi ha altres prioritats, com la pandèmia i els fons europeus. També espera Sánchez, encara que no ho diu, veure què passa en les eleccions a Castella i Lleó, on els del PP, amb Pablo Casado al capdavant, parlen de llibertats com a Madrid, les que neguen a Catalunya.

El cas dels catalans no té ara cap importància ni interès per al govern espanyol. Saben que Catalunya està afeblida i els desànims s’han estès. També és important per al PSOE que els independentistes trenquin entre ells. La divisió dels catalans i que els polítics no s’entenguin afavoreix el manteniment de l’ordre constitucional. L’objectiu de Sánchez, que sap com està el tauler d’escacs català, és cremar Pere Aragonès fent fracassar la taula de diàleg. Li convé que la CUP pressioni ERC i la posi al descobert trencant l’aliança de la investidura de Pere Aragonès. ERC ja té un enemic i un de nou en potència si comencen a discutir amb els comuns, que no volen saber res de la independència ni del mandat de l’1 d’octubre del 2017. Al PP somien que Salvador Illa pugui guanyar unes eleccions i esdevenir president de la Generalitat amb el suport dels comuns.

Aquestes variacions i el joc dels comuns amb ERC allunyen l’entesa inicial d’ERC i Junts x Cat. Les desconfiances hi són. Encara hi seran més si Carles Puigdemont aconsegueix vèncer els jutjats espanyols als Tribunals Europeus i obté que se li reconegui la immunitat d’eurodiputat, de respecte obligatori per a Espanya, de manera que Puigdemont pugui venir a Catalunya a impulsar la seva força política. És clar que els temps van canviats, també per a Sánchez, i arribarà abans la victòria judicial de Puigdemont, com diu Boye, que la segona reunió de la taula de diàleg, on es tornaràs a dir a Pere Aragonès que no hi haurà autodeterminació ni amnistia.

Possiblement Pedro Sánchez faci més cas de les enquestes que li diuen que el 62% dels espanyols no accepten la independència de Catalunya ni amnistiar els represaliats condemnats i els pendents de judici. Aquestes enquestes només reflecteixen la nostàlgia de la dictadura a l’Espanya del PSOE i del PP.

Hem tornat, gràcies a la política negativa del PP, de Vox i de Cs, a les dues Espanyes. La diferència és que la majoria dels catalans no se senten espanyols i la majoria dels espanyols que volen la Catalunya sotmesa no saben res de la veritat històrica perquè els han fet creure des del PP que Catalunya és Espanya des de fa mil anys i Espanya és eterna. L’arbitrarietat ha arribat a la història a més de a la política espanyola, i això no té aturador.

Al regne d’Espanya manca voluntat de diàleg amb Catalunya, a nivell polític i a nivell social. La monarquia tampoc està pel diàleg amb Catalunya. Encara no s’han apagat les ones del discurs de Felip VI el dia 3 d’octubre del 2017 aprovant, com a cap de l’Estat espanyol, la via repressiva i l’empresonament i enjudiciament dels polítics catalans independentistes. Reprovar-lo als ajuntaments o al Parlament no serveix de res a l’hora de la veritat, perquè la monarquia i el govern espanyol ignoren el que es digui a Catalunya i els mitjans espanyols només treuen la notícia per desacreditar el poc patriotisme dels catalans i reforçar el nacionalisme espanyol contra Catalunya que ara capitaneja la monarquia.

Els temps dels governs català i espanyol no coincideixen. A Catalunya torna a agafar força la idea de la via única i crear un ordre polític democràtic de nova planta, per molt que Espanya segueixi negant el dret de Catalunya a ser estat i tenir representació pròpia a la Unió Europea, les Nacions Unides i l’OTAN.