El voraviu
Costa i Nuet, estranya parella
El ‘FAQS’ va rematar amb solvència la setmana de les llicències d’edat
El bany de realitat que ens vam poder donar dissabte a la nit al FAQS amb la parella Josep Costa i Joan Josep Nuet va rematar amb solvència la setmana de les llicencies d’edat. Als díscols (Costa) els marquen de prop amb joc ras i puntada de peu al fetge, s’amarguen i pleguen. Als de la colla, pessigolles, que no se n’assabenten o no se’n volen assabentar (Nuet), llarga vida que Déu els do. La Cristina Puig provava de saber si el que passa des de fa 14 anys (cobren sense treballar des dels 60 anys fins a la jubilació) ho sabia tothom o no ho sabia ningú. Va quedar clar. Uns sabien que no s’havia de saber i per això no en volien saber gaire res. Amb més cara que esquena, Nuet s’emparava en els milers de decisions que prenen i en el fet que no tot el que voten ho coneixen fins al detall. I lloava la feina dels periodistes que grataven, i encara se submergia en un núvol d’encens perquè tan punt els periodistes ho van treure, havien reaccionat. Patètic. Habitual, suposo, per a qui vivia de la política institucional des del 1991 quan va entrar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac de tinent d’alcalde. Costa explicava amb resignació que havia provat de saber el que passava, però que ni el càrrec de vicepresident havia posat a rega els funcionaris. Duia papers de les denúncies que segons ell li havien aparcat. Ara tots criden que s’ha acabat. Veurem què hi diuen els quasi tres-cents treballadors del Parlament que ho tenen signat. I veurem què hi diuen els jutges!
