Bruixes

Les acusacions de bruixeria van dur a la forca o a la foguera moltes dones i, certament, eren una forma de criminalització de totes aquelles que s’escapaven de la norma o que tenien uns coneixements (i fins uns poders, començant pels del propi cos) que es volien controlar. He parlat en passat, però, sense que existeixi la Inquisició o que la justícia secular també les mati, deu ser per alguna cosa que encara hi hagi dones estigmatitzades pel fet de ser “estranyes”. Tanmateix, no sé si certs fets del passat, en lloc d’intentar explicar-los en el seu context, s’han de confondre i barrejar amb alguns del present forçant les equivalències. Sobretot si es fa amb tanta mala grapa com la del documental, per així dir-ho, Bruixes, la gran mentida, emès al Sense ficció de TV3.

Hi van parlar historiadors, sociòlegs, antropòlogues, psicòlogues, jutgesses i fins un expert en “teories conspiratives” que relaciona les denúncies mentideres contra les “bruixes” amb les notícies falses propagades per les xarxes socials. Testimonis que s’alternen amb una tremenda dramatització efectista (per contraposició, em va revenir la colpidora sobrietat de Dreyer a Dies irae) i plena d’anacronismes que reconstrueix el judici que va condemnar Jerònima Ribota, àlies la Carabassera (interpretada per Meri Yanes, sense que en tingui cap culpa) a la forca el 1616 a la Seu d’Urgell. Però, amb tant de desordre i tanta barreja (fins em va semblar veure una imatge de Hillary Clinton), què explica realment i bé Bruixes, la gran mentida dels fets que suposadament refereix? Em causa perplexitat, de fet no sé com dir-ho, que Pere Aragonès beneís aquesta producció de Sàpiens anunciant l’“indult a les bruixes” al Parlament.