Calen les eines per conciliar

El president Pere Aragonès ens va fer enveja la setmana passada en confessar, amb l’alegria i la distensió del qui no se sap afortunat, que teletreballaria i adaptaria la seva agenda pública pel positiu en la covid-19 d’algun membre de la seva família. En unes setmanes en què s’estan fent veritables mans i mànigues per no abandonar (o sí, “però serà només durant poca estona”) els infants contagiats en una sisena onada de contagis massius, la piulada en xarxes del president va ser ben poc afortunada.

És cert que s’han habilitat permisos durant la pandèmia, però afecten els treballadors públics i els privats de grans companyies, perquè a les pimes no se sobredimensionen les plantilles ni totes les empreses tanquen amb uns beneficis que els permeten reduir l’activitat durant algunes setmanes. Cap treballador és imprescindible, d’entrada, però a les pimes menys que enlloc. Tinc amics que ja estan gastant les vacances de l’any per cuidar els fills perquè amb la pauta completa no els cal fer quarantena i d’altres que preguen a tots els déus que ningú caigui malalt (una proesa digna de superherois) perquè tenen negoci propi i això els suposaria tancar. No es poden deixar autònoms i treballadors de petits negocis abandonats ni ara, en aquests moments de pandèmia, ni mai.