El cinquè nen, no, si us plau

Vibra el telèfon mòbil. Missatge al grup de pares i mares –sobretot mares– de l’escola. “Carla és positiva.” S’encenen les alarmes. El virus assetja. Tots els menors encomanats que coneixes, i ja en són uns quants, tenen símptomes lleus o no en tenen. Així que la gran preocupació és que al darrere de la Carla no en vinguin quatre més. Saps que amb cinc positius has begut oli. Que sí, que el més important és la salut de tothom, que ningú no ho dubti, però, aviam, on et fiques la criatura si te l’envien set dies a casa? Assistir a l’escola també garanteix la salut mental de la canalla. Un altre anunci al mateix grup: “Pau positiu. Asimptomàtic.” Calma tensa. Hi ha marge. Ànims als pares de la Carla i en Pau. Els dos primers avisos et posen en estat d’alerta però encara no perds els nervis. Missatge de nou al mòbil. “Maria positiva.” Hem arribat al tres. Apareix l’excitació. Comences a fer càbales. Suplico una baixa? El deixo amb els avis i encreuo dits? Prego que m’avancin vacances? No tothom pot teletreballar. Quart missatge: “Anna positiva.” El pànic s’estén. Ho tenim a tocar. A hores d’ara tens clar que, si no ets tu la positiva, no tens dret a tenir cura dels teus. Vas triar vacunar-te. Si haguessis triat risc, et podries quedar a casa vetllant el menor infectat. Mantens l’esperança que no aparegui el que farà el número cinc. No ets creient, però en aquell moment et descobreixes mirant al cel i resant. Cada cop que sona el mòbil, a partir d’aquell instant, tens un microinfart. Arriba la temuda confirmació: “Eloi positiu.” És una classe de tercer de primària. Cap alumne té les dues dosis de la vacuna. Només podran anar a l’escola els que han passat la covid els darrers noranta dies o els que l’han tingut en algun moment anterior i ja porten una dosi. Te’n recordes del tutor. Ara mateix deu preferir que li arrenquin una ungla amb unes tenalles. Arriba el mail de l’escola. Ploraries però necessites l’energia per organitzar-te. Et ve al cap un pensament: qui fos president d’un país per tenir poder i decidir lliurement quedar-te a casa.