Predicar amb l’exemple

Un nou estudi del Departament d’Universitats de la Generalitat torna a posar de manifest que el català passa per hores baixes. Una nova constatació que arriba després d’altres treballs previs que posen en relleu el baix ús social de la llengua pròpia a les escoles. Tampoc crec que calguin gaires estudis per concloure que el castellà s’imposa. Només s’han de mirar les xarxes socials de molts catalanoparlants, on publiquen en castellà amb una pretesa intenció d’arribar a més followers. I només s’ha de passejar per qualsevol municipi de Catalunya, on a vegades ja és anecdòtic sentir parlar-lo al carrer, sobretot entre la gent més jove. Les decisions judicials –com ara la bestiesa del 25%– i la política espanyola no hi ajuden.

Però és que el castellà també s’impregna en les administracions. Divendres passat. Control de “seguretat ciutadana” a l’avinguda de les Alegries de Lloret de Mar –es podria opinar sobre si en realitat era seguretat ciutadana o es tractava d’una altra cosa–. La salutació que et donaven quan t’aturaven era un: “Buenas noches.” Un agent d’una policia local d’un municipi català optava per dirigir-se primer en castellà al conductor. També es veritat que si contestaves amb un: “Bona nit”, canviava al català. Però no es tracta de si et pot atendre en català. Això es pressuposa. El que sobta és que el castellà sigui la primera opció d’un funcionari públic. Tots els catalanoparlants hem viscut en primera persona situacions similars a aquesta en algun estament de l’administració. Si els que haurien de predicar amb l’exemple i posar eines per mantenir viva la llengua no ho fan, com esperem que la ciutadania respongui? Seria com si un ajuntament es dediqués a fomentar el reciclatge i en les seves deixalles no separés el paper del plàstic.

Poden exigir el C2 als nous docents. Poden fer campanyes ciutadanes i poden promoure el que vulguin, però el mínim exigible a l’administració catalana és que t’atengui en català. Si no, és perdre el temps.