El voraviu
El pla és empassar-s’ho
S’ensuma que no hi ha més remei ni en el cas Juvillà ni en el del 25% de castellà
Guardava (i encara guardo) l’esperança que el cas del robatori de l’acta al diputat Juvillà o el de la imposició del 25% de castellà en l’ensenyament (al marge del que els criteris professionals hagin establert en el pla de centre) signifiquessin un revulsiu o com en vulgueu dir a la virtut de despertar personal, excitar-lo i posar-lo en marxa. Desllorigador. Caiguda del cavall. Tsunami. “El momentum.” Merda al gec!, que diria l’àvia Neus, i disculpin la tria escatològica. Hem conegut l’escrit de la fiscalia que arxiva les denúncies per desobediència contra Aragonès i Cambray, i en el qual deixa ben clar que qui lleparà si no van al 25% són els directors. Ara entenc el conseller! “Estarem al costat dels directors! Estarem al costat dels directors!” Però a redós, no? I ara s’entén també la mala llet de Carrizosa quan amenaçava els mestres que no acatessin el 25%: “Us quedareu sense feina.” “No hi haurà prou llistes independentistes per a tots els que es quedin sense feina per incomplir la sentència.” Aquí no sembla que hi hagi cap més pla que empassar, empassar i empassar. Els temps no s’han esgotat, és cert, però comença a fer tanta pena com la cosa aquesta d’ahir al Parlament. Aturem, però no. Recomanem aturar. I si no aturen marxem i els deixem sense quòrum. I mentrestant algú ja ha dit a l’assessora de Juvillà que ja no té feina, que no cobrarà. Aquí tampoc no sembla que hi hagi cap més pla que empassar, empassar i empassar.
