Propera estació, 25%?

Com vostès saben, i alguns em critiquen i d’altres aplaudeixen, xalo en imaginar què diria l’àvia Neus en diferents circumstàncies que vivim. Diumenge El Voraviu duia per títol “Està tot clar, presidenta” i recomanava un mutis pel fòrum general per no acabar tots, en termes de l’àvia Neus, més de mal borràs del que anàvem. Si la presidenta del Parlament s’hagués estalviat el ventilador de dilluns, ara no estaria tot l’independentisme cos a terra sota el foc encreuat de propis i adversaris. Li havíem dit que no calia, presidenta, però la legió de comunica dors, comunicòlegs i politicòlegs va decidir que un Casa Basté a les nou del matí sempre és bo i va engegar la turbina. Com les ones concèntriques que es formen a l’aigua quieta del mar quan hi planeges un còdol, l’embolic té ara vida pròpia. Per uns dies. La pregunta és: i després, què? Quina és la propera estació? El 25% de castellà a l’ensenyament? El conseller Gonzàlez-Cambray no para de fugir d’estudi i els terminis judicials s’acaben en dos mesos i ens la tornarem a empassar malgrat les grans declaracions. I què més farem al darrere? Tornarem a obrir ventilador i turbina? Altre cop, cos a terra sota el foc encreuat de propis i adversaris? No hi ha ningú amb capacitat per asseure les famílies i pactar un armistici? Una cosa així com ara que deixin de dir-se animalades entre ells en públic? Un mínim, vaja. Pel més sagrat. Per l’1 d’octubre del 2017.