Ep, només vals si ets oficial

La defensora del poble ha recorregut contra una altra llei aprovada pel nostre Parlament. Una llei pensada, votada i sancionada per protegir la nostra llengua, la mateixa amb què he escrit això que esteu llegint. No m'estranya gens: des de temps immemorial, el català ha estat objecte de menyspreus, persecucions, prohibicions i anatemes en el recinte de la pell de brau. Però aquest ancestral propòsit d'eradicar-lo, ara per ara, no ha reeixit. Sí que és cert que, en democràcia, pensàvem que la dèria hauria d'haver-se apaivagat uns quants graus, cosa que no ha succeït perquè hi ha malvolences que cap democràcia no pot redimir. Què hi farem! Allò que em preocupa de veritat és l'actitud de les institucions de l'Europa comunitària envers el català. Perquè a Europa sí que hi ha democràcies sòlidament arrelades i que funcionen. Per desgràcia, la Unió Europea és més una burocratitzada associació d'interessos mercantils que una aliança de països amb cultures riques, diverses i compartibles. I els seus promotors van optar per fiscalitzar a tort i a dret tot allò que significava negoci –agricultura, pesca, ramaderia, indústria– i deixar de banda, per innecessari i carregós, el superb capital humanístic que la vella Europa podia aportar. Així doncs, es van admetre les llengües oficials dels països membres, per minoritàries que fossin, i ni una més, encara que, com és el cas del català, tingués segles d'existència continuada, escriptors les obres dels quals són traduïdes, per exemple, a l'anglès, i el parlin en l'actualitat més de sis milions de persones. A internet s'hi pot obrir una pàgina, http://www.europarl.cat/, que dóna la benvinguda en català al Parlament Europeu. Ara bé, es demana que la visiti com més gent millor per evitar que el mateix Parlament l'esborri del mapa, perquè, ai, las, està redactada en una llengua europea que no és oficial. Un voluntariós internauta es va esforçar a traduir tota la web, respectant-ne escrupolosament l'estructura original.