Una de gamarussos

Que Rivera i el seu escuder Villegas es pataquegin com s’han pataquejat a l’advocacia privada sense arribar a la meitat del contracte firmat, i després del patac rebut a la política, té molt a veure amb allò que deia l’àvia Neus que “Déu Nostre Senyor té una maça que pica sense fer remor”. I que el bufet Martínez- Echevarría y Rivera, abogados hagi de despenjar cartelleria i refer retolació per treure’n el Rivera que hi havien afegit no fa un parell d’anys, té molt a veure amb allò que deia l’àvia Neus que “la cabra pels seus pecats porta els genolls pelats”. Gandul, penques, curt de jornal, dròpol, mandrós, esquenadret. De tot menys senyor se li ha dit i escrit, a l’expromesa de la nova política, des que es va saber que deixava la feina per “incompliment de contracte” i que l’empresa va replicar-li que d’incompliment de contracte res de res, que ja feia temps que se l’avisava del seu baix rendiment. Versió de part contra versió de part. Mentre esperem què diran els tribunals o si arribaran abans a algun pacte per assecar el mullader, l’opinió publicada es decanta per carregar els neulers a les dues toies que varen portar Cs al penúltim èxit. Jo tinc dubtes. Trobo que aquí els gamarussos de veritat són els del despatx d’advocats. De veritat n’esperaven res, de les dues tòtiles? Consultada l’àvia Neus sobre la selecció d’un becari de La Caixa, els ho hauria deixat ben clar: “Qui amb criatures s’enllita, culpixat en surt.”