L’efecte papallona a l’escola

Qualsevol petita variació en el sistema educatiu genera sempre un gran rebombori perquè provoca grans canvis en el dia a dia de la majoria de famílies del país i d’un col·lectiu de més de cent mil professionals. És el que es coneix popularment com l’efecte papallona: el batre d’unes ales al despatx del conseller pot provocar un huracà a la societat, i aquesta premissa es compleix tant si es decideix una cosa... com la contrària. És molt bo que fem debat públic sobre l’educació; és un pilar fonamental de la societat i tothom hi ha de poder dir la seva. Però també hem d’admetre que, per molt debat que fem, en determinats aspectes mai hi haurà consens total; els interessos de les famílies, del professorat i de l’alumnat sovint no coincideixen. Potser per això el conseller d’Educació de torn –sigui del color que sigui– sempre guanya el rànquing de peticions de dimissió. Tot això ve a tomb de la decisió d’avançar l’inici de curs. Feia anys que les famílies ho reclamàvem: acostar-nos més al calendari escolar europeu, escurçar unes vacances d’estiu eternes, fer un inici de curs més suau per als alumnes i tenir dies festius per poder fer més aturades enmig dels trimestres més llargs. És veritat que la jornada intensiva a les escoles fa més visible el problema de la conciliació familiar. Però d’això els infants no en tenen cap culpa; al contrari, ho hem de resoldre els adults. I a les famílies que no ho podem resoldre ens queda la convicció que, si hem superat el confinament total durant mesos i les quarantenes reincidents durant dos cursos, podrem superar les tardes de setembre sense escola.