Residus

Girona fa temps que té un problema amb el tractament de residus i malgrat el pas dels anys ningú hi ha posat remei. Fa pocs dies aquest diari avançava la voluntat de l’Agència de Residus de Catalunya de fer una planta de tractament de residus al sector de Campdorà. El projecte preveu una inversió de 42 milions i és una infraestructura més necessària que mai. Es dona el cas, però, que un projecte de planta de tractament de residus d’orgànica i més fraccions ja s’havia previst fa una colla d’anys al mateix barri de Girona. En aquell moment, des del punt de vista mediàtic es va vendre com un macrocomplex i això va aixecar suspicàcies de tot tipus, i en especial dels veïns del sector. És cert que Girona, però per extensió el Gironès, necessita una planta que pugui fer el tractament d’aquest tipus de residus i és urgent. No en va, l’anterior projecte data del final de la primera dècada d’aquest segle i en aquell moment s’havia valorat que el projecte podria arribar a costar uns 170 milions. La pregunta és: si aquell projecte al seu moment ja es va considerar que era una prioritat, per què no es va acabar tirant endavant? És cert que el projecte va arribar en paral·lel a l’esclat de la bombolla immobiliària i que la crisi econòmica que se’n va derivar va desembocar en retallades severes a la Generalitat i aquella carretada de milions que es necessitaven no es va trobar enlloc. Els gironins ja estem pagant un sobrecost del 7% des del tancament de la incineradora, que en principi era per dos anys, però de moment sense l’obra acabada ho seguim pagant i ho fem sense aixecar la veu. Cal accelerar tot el procés. Que la incineradora pugui fer l’adaptació amb rapidesa per evitar més anys de sobrecost sufragat directament per les butxaques dels ciutadans. I és obvi que cal una planta de tractament de residus al Gironès, perquè si l’orgànica s’ha de deixar de portar a Solius pot encara encarir més la factura. També cal donar garanties que no serà una càrrega més per a un barri com Campdorà, que des de fa diverses dècades ja ha suportat la incineradora i amb totes les necessitats no s’ha pogut optar pel tancament com s’havia arribat a prometre fa una colla d’anys, sinó per la reforma, millora i adequació. Des del 2008 ha plogut molt, però la ciutat i la comarca ja no poden seguir posant la brossa a sota la catifa.