Protegim el català

“El català es troba en perill d’extinció”, proclamen molts lingüistes estudiosos de la situació com Carme Junyent i filòlegs com Josep Murgades i Jordi Badia. Estudis del CEO mostren aquesta alarmant afirmació. Només el 14% dels alumnes de secundària i el 35% de primària parlen català al pati o zones urbanes. La Plataforma per la Llengua ho defineix com una situació d’emergència.

Lluny queda aquella època en què tot l’ensenyament era en castellà i, en canvi, ens movia l’ànsia d’aprendre, llegir, escriure i manifestar-nos en la nostra parla. Érem una generació que crèiem fonamental lluitar i normalitzar el català. A Santa Coloma de Farners, el 1968, naixia la revista Ressò impulsada per un grup de jovent amb ganes d’activar la llengua i la cultura catalanes. Als països catalans sorgia el moviment musical la Nova Cançó i escriptors novells s’atrevien a publicar en català. “Quan vaig escriure un primer conte en la meva llengua em vaig posar a plorar”, declarava l’escriptora Isabel-Clara Simó en una entrevista. Va començar publicant en castellà i a la facultat, el catedràtic Joan Fuster, espòs de la també vital i compromesa Maria Antònia Oliver que ens acaba de deixar, li va etzibar: “Tens una llengua, tens una gramàtica, fes el favor d’escriure en català”, i a partir de llavors va jurar fidelitat a la llengua en què pensava. Ara sembla que el català no interessi, “no mola”, diu el jovent. No n’hi ha prou que en aquest moment s’hagin fet virals a les xarxes el Paraulògic o el wordle, uns jocs lingüístics, en línia, didàctics, gratuïts, que serveixen de passatemps i alhora ajuden a conèixer i dominar més bé la llengua. Com diu Joan Maragall, “cada terra comunica a les més substancials paraules dels seus homes un sentit sentimental que no hi ha diccionari ni gramàtica que l’ensenyi”. Cap país del món veuria una falta de respecte o un senyal de mala educació en el fet de parlar en la seva llengua. A nosaltres ens han fet creure que sí, i amb aquesta premissa canviem d’idioma a la primera de canvi, propiciant que qualsevol persona pugui residir a Catalunya sense entendre un borrall de la llengua del país.

Protegim el català reduint aquesta preocupant tendència a la baixa, utilitzant-lo en el dia a dia i reclamant poder viure plenament en la nostra llengua.