Sencera

El president Aragonès va encunyar en la conferència del MNAC la definició de la “Catalunya sencera”. Érem quatre-cents escoltant-lo i en sorprenia la fredor, malgrat la cromàtica i la presentació exquisides. El fons, previsible, contribueix al país anestesiat. Més enllà dels oblits d’anteriors presidents –és lícit tenir uns referents i no d’altres, tot i que no gratuït–, la cerca dels “grans consensos” sobre llengua, energia, sostenibilitat, ajut social o antirepressió és lògica a l’hora de gestionar millor l’autonomia, sobretot arran de la pandèmia, que ha posat al límit els sistemes social, de salut i educació. Tampoc els antecessors volien un país trossejat, se suposa. Aragonès busca sortides a l’atzucac amb acords alternatius amb els comuns o el PSC, trencant els blocs sobiranista/unionista de la darrera dècada, vist que l’Estat no facilitarà el dret a l’autodeterminació.

Déu-n’hi-do amb el consens sobre amnistia i independència que implicava ja el 52% dels vots del 14-F. Però la manera d’arribar a l’objectiu i d’aprofitar la majoria divideix el bloc i l’Estat ho aprofita adormint la taula de diàleg i presentant els indults i les cessions de gestió (divendres cauran la B-30 i la B-23 i l’IMV) com a gestos suficients per a Catalunya. El mateix president admet que la taula de diàleg no va enlloc un any abans del marge de dos que s’havia concedit. Una paràlisi que serà aviat, enguany, perquè Pedro Sánchez necessitava temps per adormir la qüestió catalana i deixar que ens anem dividint i desacreditant sols amb els entrebancs que la JEC, el Suprem, el Tribunal de Comptes... ens posen cada dia. L’avís del president a Sánchez que si no concreta el diàleg acabarà caient ell i governarà el PP amb la ultradreta no sembla que l’incomodi, precisament pel perill de l’alternativa. El va pressionar més l’oposició a la reforma laboral. Perquè l’Estat comença a assumir que Casado o Ayuso arribaran a La Moncloa al costat de Vox, previ assaig a Castella i Lleó. Llavors sí que ens caldran consensos, a la resta, per salvar un mínim de democràcia.