El voraviu
Espanya és un còmic
A més d’un gran estat repressor i la democràcia defectuosa de ‘The Economist’
El cas d’Ayuso, Casado, Almeida, García Egea, el germà d’Ayuso, Carromero, Casero i companyia confirma que la TIA (Tècnics d’Investigació Aeroterràqüia, agència d’informació fictícia) és una realitat operativa a l’Estat espanyol, i no només la brillant creació de l’enginy i la ploma de l’exuberant i prolífic Francisco Ibáñez. Existeixen i operen. Tots. La TIA en pes té en la política espanyola la zona de confort. Mortadelo. Filemón. El superintendente Vicente. Bestiájez. Pulgarcitez. Regulez. Gilipollez. Pitorrez. Pardillez. El Profesor Bacterio. Ofelia. Tots existeixen i operen. Segur. Ni clavegueres, ni unitats especialitzades de seguretat, ni agències de detectius privades. És la TIA, no en dubteu. Espanya és un guió de còmic, un còmic. Va vestida de Constitució, predica constitucionalisme i vol que el venerem, però és un guió de còmic. Està tot escrit i dibuixat, i és la història que es repeteix. Ibáñez ja havia donat vida al sainet que ara ens ofereixen els partidaris d’Ayuso i els de Casado. Com ja havia donat vida, abans que ens els portessin en cossos i ànimes reals, als altres sainets d’espies que hem viscut. La Camarga de l’Alícia i la jove d’en Pujol. La Kitchen de Rajoy, De Cospedal, Bárcenas i el xòfer. L’espionatge de Joan Oliver a vicepresidents del Barça. Els contractes de Bartomeu amb I3Ventures. L’operació Catalunya, o els múltiples episodis de l’inefable Villarejo. El gran estat repressor, la democràcia defectuosa de The Economist, és un còmic.
