Fum

Anys enrere, tampoc en fa tants, ho vèiem en aquells opuscles publicitaris que s’amuntegaven, dia sí i dia també, a la bústia. D’un temps ençà, però, han estat la televisió i els nous mitjans digitals els que han agafat el testimoni a aquesta llevantada d’anuncis farcits amb tota classe d’ofertes que ens assetgen per nord i pel sud. El format ha canviat, però l’essència és la mateixa. Es tracta de construir un gran titular que ens ven des de descomptes de l’IVA fastuosos per a la Termomix per la qual sospirem, fins a quotes gratis de no sé quants mesos per a la fibra òptica o despeses d’enviament gratuïtes per a aquelles bambes fabricades ves a saber on. Però en un racó, mai falla, sempre hi ha un asterisc, diminut, que s’encarrega d’aterrar-nos a terra. La maleïda lletra petita. La mateixa que ens alerta que només veurem l’IVA rebaixat si la compra supera tal quantitat, generalment astronòmica, o que aquelles quotes gratis amb les quals ja frisàvem van inevitablement lligades a una permanència perpètua a l’operadora de torn. Aquesta estratègia comercial, però, sembla haver seduït les nostres autoritats, especialment quan toca vendre desafiaments a l’Estat presentats, això sí, com a herculis. D’aquesta manera, darrerament hem vist tota una presidenta del Parlament proclamant desobediència a tort i a dret pel cas Juvillà, o un conseller d’Interior assegurant que, aquí, de llei mordassa, res de res. Però, ai las, quan ha estat el moment de concretar tant d’anunci, és quan hem vist com la defensa a qualsevol preu de l’escó cupaire es diluïa tant bon punt els funcionaris de la cambra han tocat la campana. I, en el cas de les multes de la llei mordassa, també hem sabut que no deixaran d’incoar-se i, si de cas, ja farem una finta quan toqui tramitar-ne… algunes. La maleïda lletra petita. Posats, doncs, a copiar operacions de màrqueting, potser estaria bé rememorar aquella que, posant-se en la pell del consumidor, pregonava allò de Jo no soc tonto. Perquè, a hores d’ara, ja els tenim tots clissats.