‘Disco music’: plaer culpable
Els festivals d’estiu aposten per clàssics de la música ‘disco’: Kool & the Gang, Boney M i Earth, Wind & Fire
Té molt mala fama la disco music, ja des dels temps en què triomfava arreu del món gràcies a la pel·lícula Saturday Night Fever (1977), amb Travolta ballant al ritme de You Should Be Dancing dels Bee Gees. Com a reacció visceral, alguns rockers integristes es van dedicar a cremar en un estadi de Chicago muntanyes de discos d’aquella música bastarda, el 12 de juliol del 1979, a l’anomenada Disco Demolition Night: res a envejar a la passió dels nazis per les fogueres de llibres. Tampoc a aquesta banda de l’Atlàntic la música disco ha tingut grans adeptes reconeguts –una excepció va ser la gran banda barcelonina Fundación Tony Manero, batejada en honor del protagonista de Fiebre del sábado noche–, a pesar de l’evidència que en el seu moment se’n van vendre milions de discos i que ara es continua escoltant, encara que sigui com un plaer culpable que es consumeix en la intimitat. Puc jurar que, mentre escric aquest article, sona per la ràdio Stayin’ Alive dels Bee Gees.
El fenomen de la disco music i el funk més comercial continua viu també a les programacions dels festivals. Aquest estiu, per exemple, coincidiran Earth, Wind & Fire Experience feat. Al McKay, al Sons del Món de Roses (5 d’agost); Kool & The Gang, al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (13 d’agost), i Boney M amb Liz Mitchell, al Som de Mar de Lloret (25 d’agost). I una mica més lluny, a Barcelona, Nile Rodgers i els seus immortals Chic –que ja han passat dues vegades per Cap Roig, el 2009 i el 2019– actuaran al Festival Jardins de Pedralbes el 21 de juny. A l’espera que creïn uns hologrames dels Bee Gees, com els que estan a punt de fer ‘reviure’ Abba a Londres, el fenomen del revival disco continua amb molt bona salut, per la nostàlgia dels balls passats.
En la majoria dels concerts esmentats no predominen els components originals dels grups que es van fer cèlebres fa quatre dècades. El guitarrista Al McKay, membre d’Earth, Wind & Fire entre el 1973 i el 1981 –l’etapa dels grans clàssics, inclòs September–, ja deixa clar que lidera la seva pròpia experiència del grup; Liz Mitchell és una de les veus originals de Boney M, però no l’única que s’ha fet seu el nom del quartet: fa tres anys, els Boney M de Maizie Williams van actuar a Sons del Món. I de Kool & The Gang, que han actuat a Cap Roig (2008) i a Peralada (2018), sabem que el baixista Robert Kool Bell, Muhammad Bayyan per a l’Islam, continua al capdavant d’una formació en la qual queden pocs dels que van gravar Celebration el 1980. Però l’important són les cançons i els records.
