Els morts són fora de la pantalla

“Volen la guerra però no els ho posarem fàcil. Cap bomba farà perdre valor al compromís arrelat en les consciències i proclamat al carrer. Que no diguin els senyors del poder que ens manifestem per salvar un règim autòcrata; ens manifestem pel dret i per la justícia. Ens manifestem contra la llei de la selva que els EUA i els seus acòlits volen imposar al món. Ens manifestem per la voluntat de pau de la gent honesta i contra els capricis bel·licistes de polítics als quals els sobra en ambició el que els falta en intel·ligència i sensibilitat. Ens manifestem contra el concubinat amb els grans poders econòmics que governen el món. La terra pertany als pobles que l’habiten, no a aquells que amb el pretext d’una representació democràtica descaradament pervertida, els exploten, manipulen i enganyen. Ja és hora que les raons de la força deixin de prevaldre damunt la força de la raó, que l’esperit positiu de la humanitat es dediqui a sanar les misèries del món, que predomini la tasca de construir la pau. I que aquesta pau sigui la pau de la dignitat i el respecte humà, no la pau d’una submissió i d’una humiliació que sovint ve disfressada sota la màscara d’una falsa amistat protectora.” Ho deia José Saramago el 15 de març del 2003 a propòsit del No a la Guerra de l’Iraq (aquelles mentides de destrucció massiva) que va mobilitzar milions de persones d’arreu. Han passat 19 anys i aquesta vegada no ens hem manifestat -fins ara- ni reclamat com a ciutadania que no s’arribés a la catàstrofe. Massa Netflix tancats a casa, com diu un amic? Els morts es compten fora de la pantalla.