La poma del populisme

Neteja i seguretat. O seguretat i neteja. Del dret o del revés, aquests són els grans temes que han generat més debat els darrers mesos a la ciutat de Girona. Sobre la seguretat, és un fet que s’ha produït un repunt dels robatoris nocturns en establiments comercials del centre de la ciutat. L’Ajuntament ho reconeix i ha posat un reforç de patrullatge en aquesta zona, com a mínim durant un temps. Les queixes per incivisme, les baralles al carrer i els conflictes per ocupacions també són reiteratives en barris com Santa Eugènia o Can Gibert. És evident que aquest no és un problema exclusiu de la capital gironina, ni tampoc nou. També és cert que ens acostem a una nova cita electoral en clau de ciutat, i tothom vol prendre posicions en un tema tan important. Però la solució s’hauria d’abordar excloent l’oportunisme. De tots costats. La temptació és tan gran, que als partits polítics els és difícil a vegades no mossegar la poma del populisme. S’haurien d’abstenir de fer-hi queixalada, si realment l’objectiu comú és combatre la delinqüència i l’incivisme.

Falten recursos policials (en totes les administracions), falten recursos socials, falta pedagogia, falta respecte i sentit de convivència. I un altre punt vital en aquest afer, també, del qual es queixava ahir l’alcaldessa, Marta Madrenas, és el judicial. És falta de contundència o falta d’eines jurídiques? No m’ho facin dir. Potser totes dues coses. Però hi ha aquella sensació d’impunitat. És una realitat que la reincidència acaba sortint molt barata. Però, al final, tot acaba sent un cúmul de molts elements i la solució ha d’arribar abordant tots els fronts: el policial, el judicial, el social i el pedagògic. Centrant-nos només en un o uns, simplement tirem la pilota endavant. No és una solució definitiva. Abordar tots els fronts significa col·laboració en molts àmbits i a diferents nivells. Significa abandonar protagonismes o crítiques oportunistes. Al capdavall, tothom vol el mateix. Una societat més respectuosa i segura. I és important per quin canal hi arribem –o intentem arribar-hi–. Aportacions en positiu i col·laboracionisme. Se’ls deu als comerciants de la ciutat, alguns dels quals han viscut amb impotència la destrossa del seu establiment, o als veïns que tot sovint han de patir situacions d’inseguretat al carrer.