Les bateries, tampoc

A l’unionisme desemmascarat se li ha girat feina perquè té ordres de tornar a activar tots els fronts. S’han descucat, s’han desvergonyit i s’han posat les piles. Per això es reactiva la Fundació Princesa de Girona i per això al president Aragonès li han baixat del tort i del dret, del dret i del revés, pel fet de no anar a la conferència de presidents a La Palma (que al final s’ha suspès perquè ara en Pedro està per la guerra, que ara li volen). Insolidaris, fins i tot, ens diuen. Quin lleig més lleig que fem als canaris que acaben de passar el que acaben de passar. El xantatge emocional com a substitut de l’acció i la negociació política. Siguem bons minyons, sobretot. Empassem-nos principis i conviccions, donem estabilitat a l’adversari polític, no marquem la discrepància ni que sigui de manera educada. Volen xais i ara no pararan fins que ens hi tinguin. Tots a xaiejar, mentre consoliden l’olla. Mentre consoliden l’olla i les promeses s’esvaeixen i s’ esborren. Els deutes vells no ens els paguen i els nous es deixen fer vells. La fàbrica de bateries, cap a Sagunt. La proposta de finançament per al 2023, que com que serà any electoral tornaran a ajornar. Els Jocs, només si els fem al 50% amb en Lambán. El corredor mediterrani quan el Cantàbric toqui a l’Índic i el traspàs de rodalies i el traspàs de l’aeroport per al mateix moment que la comissaria de Via Laietana serà museu de la memòria històrica. Tot per a la setmana del tres dijous.