opinió
Ucraïna al davant
Pel seu fort impacte i les seves repercussions, la guerra està tapant el dia a dia de la política catalana i espanyola. La crisi que viu el PP i la taula de diàleg queden en un segon lloc. D’una banda, Sánchez ha ajornat sine die –i fins que el PP no s’aclareixi– el debat de política general, reconegut com l’acte parlamentari més important de l’any i que per diversos motius fa set anys que s’ha deixat de celebrar. El debat hauria d’haver servit, entre altres qüestions, per a la revisió de la renovació del govern dels jutges, ja que sovint clama al cel la manera que els partits influeixen a l’hora d’elegir el Consell General del Poder judicial. També hi ha el repartiment dels fons Next Generation, un tema que sembla que ha sortit del debat polític. Tal com està la situació, al juny toca celebrar a Madrid la cimera de l’OTAN que ara més que mai haurà de definir el seu paper. Probablement serà la cimera més destacable i delicada de la història. S’espera que en aquesta cimera el govern espanyol estigui preparat i tingui una mínima sintonia amb el principal partit de l’oposició, ja que Espanya fa la impressió que és un país observador que hi vol participar poc. Ara, en aquest període de guerra i per qüestions estratègiques, els organismes europeus volen més implicació d’Espanya, que vagi més enllà de la presencia en les cimeres de Brussel·les del president del govern de l’Estat. El debat està servit entre els favorables i els contraris a la guerra de dins del govern del PSOE i Podem. L’anomenada agenda catalana també està ajornada sine die, pendent de la convocatòria de la taula de diàleg, que sembla que fa mandra a les dues parts. Després de la pandèmia, els fets d’Ucraïna acaparen tota l’atenció i afortunadament el congrés dels mòbils torna a situar Barcelona i Catalunya a ulls del món. Enmig de tanta atenció mediàtica és un bon moment perquè els negociadors catalans i espanyols treballin fora dels focus i vagin per feina i d’aquí a uns mesos expliquin què han fet i els seus resultats.