No et rebem, sopem

No es van entendrir ahir amb la versió espanyola, catalana i constitucional de l’escena de Marilyn Monroe cantant el Happy birthday a JFK el 19 de maig del 1962 al Madison Square Garden de Nova York? L’espectacle va ser quan posaven per a les fotos al Mobile (sempre els enganxen amb els pixats al ventre, al Mobile, als nostres dirigents). De Marilyn en va fer un quartet estel·lar que formaven el rei dels espanyols, el president de la Generalitat de Catalunya i les alcaldesses de Barcelona i l’Hospitalet. De John Fitzgerald Kennedy en feia Pedro Sánchez Castejón (qui, si no?), que va néixer el 29 de febrer del 1972. Segurament serà una de les bones imatges gràfiques i sonores que quedaran per a la història del patètic servilisme en què han caigut esquerres i republicans. No serà l’única, no patiu. Si el que no es pot fer en política, segons la coneguda doctrina Tarradellas, és el ridícul, en aquesta legislatura ens n’haurem d’empassar moltes racions. Com diria l’àvia Neus, tenim tots els números perquè ens toqui la rifa. Perdoneu-me, president; disculpi’m, alcaldessa, però s’ha de ser molt sopes per organitzar l’esperpent de no rebre el rei, però després departir-hi sobre Ucraïna i sopar-hi. A qui voleu enganyar? Que no ho veieu que ja l’heu blanquejat, el rei dels espanyols i el seu discurs del 3-O? No rebre’l, però sopar-hi és fer el préssec i quan un fa el préssec a vegades s’ennuega amb pinyols com la foto d’ ahir. Happy birthday.