La talla d’en Borrell

El govern deia ahir, en boca de la portaveu Patrícia Plaja, que Josep Borrell “no dona la talla” com a alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior i de Seguretat, i és cert. Estan emprenyats (i és molt lògic) perquè aquest unionista desemmascarat va aprofitar la seva posició a Europa i una misèria brutal com la guerra d’ Ucraïna per continuar amb la seva intoxicació contra els adversaris polítics, concretament el president Puigdemont. Va dir Borrell que “gràcies a Déu, Zelenski no és un d’aquells líders que fugen amagant-se en un cotxe”. La impertinència, la incontinència o com en vulgueu dir de l’exabrupte que us fa pensar que Borrell no dona la talla, ja la hi va contestar al moment el President a l’exili. “Es tractava de convertir Barcelona en Kíev?”, va preguntar Puigdemont. I el conseller Jaume Giró ja li va dir de tot menys senyor i en va demanar el cessament. El cas és, com diria l’àvia Neus, que no ens hem de posar pedres al fetge per la talla d’en Borrell. No l’hi varen posar pas perquè en donés alguna, de talla. A tots se’ls en fot la talla que doni Borrell. És allà perquè mentre es va necessitar que donés la talla aquí contra el catalanisme, el sobiranisme i l’independentisme, la va donar i la va donar ben donada. Quan no va ser necessària tanta mala hòstia i tanta maldat com la que ell exhibia li varen buscar aquesta destinació com n’hi podien haver buscat qualsevol altra. Té la talla que té i dona la que dona.