Què vol dir #Prou

de tractors i les concentracions d’ahir continuaran el dia 26. Aquest dia, els pagesos ja no aniran a concentrar-se davant de les delegacions territorials de l’administració, sinó que faran una visita als grans centres de distribució per reclamar preus justos. De fet, el preu dels productes agraris és la mare dels ous a tot el país, independentment del que es produeixi, i l’objectiu dels pagesos és que se’ls vegi i que la societat prengui consciència sobre la necessitat de treballar per resoldre aquesta situació.

, el sector ha perdut un 40% dels seus professionals a Catalunya, que han plegat per cansament o per jubilació, i en cap dels dos casos no han estat substituïts perquè els joves no veuen aquest ofici com una sortida digna. “És millor treballar en una fàbrica o fer-se jardiner”, diuen alguns quan ho deixen. Però, què passa amb la terra abandonada? Les feixes que van deixar de cultivar-se ara fa 50 anys són el combustible dels incendis que ens amenacen ara. I, malgrat tot, no hi ha canvis en la manera de gestionar aquesta situació.

, al sector del vi, són les grans empreses elaboradores les que marquen, cada any, el preu del raïm. Jo vaig entrar en contacte amb aquest sector a principi de l’any 2000. Mentre fèiem el canvi de segle i tothom s’il·lusionava amb l’entrada a una nova era que havia de ser més pròspera per a tothom, els viticultors lamentaven la manca de compromís de les grans marques amb el sector agrícola. Doncs, ara, 22 anys més tard, la situació és la mateixa. El preu del raïm el continua marcant el comprador. I, mentre les ampolles pugen de preu, el raïm es manté a la baixa, amb “preus de misèria” que no permeten ni cobrir costos. De fet, en l’última verema, al Penedès, les grans marques van pagar el raïm al voltant dels 30 cèntims el quilo, quan el cost de producció està al voltant dels 50.

que descuida totalment la base de tot? Com es pot fer vi si els pagesos abandonen les vinyes? Quin paisatge tindrà el Penedès quan aquests pagesos que queden s’hagin jubilat o hagin plegat? Què passarà amb les hectàrees de pomeres o de presseguers que hi ha en diferents zones de Catalunya quan els pagesos que les cultiven s’hagin retirat? Per què omplim la cistella de la compra de pomes dels Alps, préssecs de Calanda o avellanes de Turquia quan tenim pomes boníssimes de Lleida i de l’Empordà, préssecs de l’Ordal, cireres del Baix Llobregat, maduixes del Maresme i avellanes de Reus? Per què passa tot això quan tenim cigrons de l’Anoia i pèsols de Llavaneres? Què vol dir Unió de Pagesos quan diu #Prou?

que ha arribat l’hora que tots prenguem consciència que la pagesia és un sector essencial, quan hi ha covid i quan no n’hi ha. #Prou vol dir que la pagesia necessita el compromís de l’administració per superar el sotrac que fa 20 anys que dura. #Prou vol dir que ja és hora que l’administració legisli a favor de la pagesia si volem conservar-la i no caure en la dependència total de les importacions d’aliments. #Prou vol dir que els pagesos també tenen dret a vendre a preu just i això no és un tema de solidaritat, sinó de dignitat professional. #Prou vol dir prou! Ja n’hem abusat massa tots junts (els uns activament i els altres de forma passiva). Ja hem carregat massa els neulers.

l’orgull d’allò que és nostre. L’orgull de la nostra llengua, de la nostra terra, dels nostres tomàquets. Necessitem presumir de les carxofes del Prat, les mongetes del ganxet i els pèsols de Llavaneres. A Catalunya tenim grans cuiners que han situat el país com una destinació gastronòmica de referència, i grans cellers que ens reivindiquen cada dia com a país de vi. Ni els uns ni els altres no són res sense la terra. Ni ells ni nosaltres no som res sense els que més estimen la terra: els pagesos.