De Ianukóvitx, sí?

Soc provincià, em miro la vida amb provincianisme i no tinc cap mena de cultura geopolítica. I encara podríem afegir-hi alguna altra vergassada, com que soc més de tros que en Pep Cruz a Tros. En Borrell, alt representant de la Unió Europea en afers exteriors, sí que en sap. I es fot un fart de treballar. Ara mateix fa dies que dedica quinze hores diàries, penjat al telèfon, a intentar evitar la guerra, segons ha explicat ell mateix als mitjans. Després de l’exabrupte de dilluns no li han faltat aduladors de la seva persona, ni devots de l’unionisme, ni anatemitzadors de l’independentisme per sermonejar que estem tarats, que veiem gegants on hi ha molins de vent i que ens hi llancem com rucs i ens hi atrapen com les mosques a la mel. Tan bon punt com van veure que se li replicava, “la muchachada” va afanyar-se a arriar un bot salvavides. “Segur que parlava de Puigdemont?” Després, el mateix Borrell els ha acabat d’arrodonir la cantarella. Té altra cosa a fer que pensar en Puigdemont, diu, i assegura que quan parlava de fugir amagat en un cotxe, parlava de l’expresident ucraïnès Víktor Ianukóvitx. Per això mateix no el va citar. Perquè és la manera més clara de parlar d’algú. No citant-lo. Sobretot si en no citar-lo saps que generaràs, com a mínim, el dubte raonable. Borrell no és només un provocador nat, que també. Tragina mala bava i li surt. Diguin el que diguin ara els corifeus, no va citar Ianukóvitx, i sap molt bé per què.