El voraviu
Un ucraïnès a la teva vida!
Africans, afganesos i sirians poden continuar morint al Mediterrani
No vull entendre ni de geoestratègia ni de geopolítica. Cada vegada que m’hi submergeixo una mica m’agafa una picor molt molesta que m’acaba generant llargs, intensos i desagradables episodis de gratera. Em posen molt dels nervis aquests dies tres idees amb què contínuament ens bombardegen i que són un recordar-se ràpid de santa Bàrbara quan trona i una guerra psicològica feta amb foc amic per mantenir-nos sota pressió. Una. Acabarà semblant que no té ni sentiments ni entranyes qui no posi un refugiat ucraïnès a la seva vida. Marroquins, subsaharians, sirians, afganesos i la resta poden continuar morint al Mediterrani. Recorden el vaixell Aquarius i els refugiats que Sánchez va acollir al port de València a raó de tres càmeres i quatre canals de televisió per refugiat acollit? Estem davant d’una operació del mateix estil, generalitzada a la UE i en pla bèstia. Què fa diferent un refugiat ucraïnès? El dimoni Putin. Dues. S’ha de trobar una alternativa ràpida a la dependència europea del gas de Rússia (l’aixeta continua oberta malgrat les sancions) i ja veureu com un dia d’aquests reprenen les excavacions aturades a Hostalric des de fa anys sense que ningú s’expliqués per què i obrim una autopista per al gas algerià, amb mesures de seguretat o sense. Tres. No pararem de cantar a ucraïnesos valents i brigadistes conscients que agafen el fusell per anar a morir per la llibertat. Quina por!