Avui és l’endemà

Dimarts reivindicàvem “la igualtat de gènere avui per un demà més sostenible”, en el sentit més ampli del concepte de sostenibilitat. Així ho va recollir l’ONU en el lema que va promoure arreu del món coincidint amb el 8-M, una data que supera fronteres. Dimarts vam reivindicar la superació dels sostres de vidre, la necessària igualtat salarial, la superació dels tabús i la mirada crítica davant una societat que ha crescut en un context masclista i amb una cultura fonamentalment masclista. Dimarts vam reivindicar la igualtat des del feminisme. Dimarts, un any més, vam reivindicar una mirada de dona en un moment en què el valor de la vida cobra una nova dimensió. Dimarts vam reivindicar el Dia de la Dona Treballadora, però, sobretot, el Dia de la Dona.

Ahir vam tornar a assumir, en solitari, la responsabilitat dels fills, i de la gent gran, la d’ocupar-nos de la feina pròpia i de la llar... Ahir vam tornar, com si res, a treballar cobrant el sou pel qual ens manifestem i ens reivindiquem. Ahir ens vam conformar a treballar en condicions de desigualtat. Ahir va ser l’endemà. I, en aquestes lluites que venen de tan lluny, l’endemà és molt mal de passar: insostenible. Per això, hem de reivindicar avui i l’endemà, i cada dia que passi fins a assolir la igualtat.