Clatell de vicepresident

Puja la indignació entre amics i amistançats del govern més progressista de la història. El PP ha pactat a Castella i Lleó amb Vox. Recordeu Abascal, amb el seu habitual enginy de xusquer de la legió, pronunciant aquella frase que ja vaticinava el final escenificat ahir? “Quina cara de vicepresident se li està posant a Gallardo!”, acollonava la nit electoral. Doncs sí, se li posava cara de vicepresident a Gallardo. Cara, clatell i cul. La vicepresidència, tres conselleries i la presidència del Parlament de Castella i Lleó són per a Vox! Núñez Feijóo diu que ho respecta, és clar, i ja ressona altre cop la matraca que els ciutadans de bé hem d’impedir que la ultradreta, l’extrema dreta, la dreta extrema o com li vulgueu dir arribi al govern de l’Estat. Ja no em motiven. Com deia l’àvia Neus, per una aurella m’entra, per l’altra em surt i per l’altra em fa tururut. És hora que l’esquerra de saló deixi de fer el paperina i de posar en qüestió les decisions populars. L’aritmètica parlamentària és aritmètica parlamentària tant si legitima el govern més progressista de la història com si legitima l’arribada de Vox. La pregunta, en tot cas, és sobre la culpa que tenim cadascú que aquest personal hagi seduït tots els votants que ha seduït. I la realitat és que el fenomen no té res de nou. Vox ha estat al govern des del 1996, en les etapes Aznar i Rajoy. Els seus candidats i els seus electors eren, en aquells moments, al PP, no ens enganyem.