Tenir cura de la sanitat

La sanitat pública ha estat sovint blanc de crítiques i també motiu d’elogis. Quan a un li toca pujar a l’escenari i es converteix en usuari, per qüestions personals o familiars de gravetat, es pot viure en directe la gran professionalitat dels equips que la condueixen i de les persones que estan al capdavant. Almenys en el meu cas puc afirmar que ha estat així. Tenim dos hospitals, el Josep Trueta i el Santa Caterina, amb serveis de referència i amb especialitats punteres i una xarxa hospitalària modèlica que dona cobertura al nostre territori. Metges que han invertit moltes hores de la seva vida a millorar la formació i ser referents en la seva especialitat i grups d’infermeria que dediquen els seus dies i les seves nits a atendre els pacients i que en molts casos es converteixen en les seves segones famílies, en una època en què la Covid-19 ha barrat durant molt de temps les portes dels centres a les visites diàries i a molts acompanyaments, que formaven part de la vida quotidiana de les persones ingressades i contribuïen a preservar la seva salut psicològica.

Durant set anys de la meva vida vaig enfocar el periodisme a temes de salut, en una època en què el context era més senzill i en la qual els centres hospitalaris estaven lliures de pandèmies. Vaig poder ser testimoni de la gran tasca dels professionals del moment i ja hi havia a les comarques gironines un territori de referència en investigació i recerca. Uns quants anys després l’ànima de la sanitat pública continua intacta. Els professionals han hagut d’invertir grans esforços per fer front a l’increment de demanda originada per la Covid-19 i també han hagut de continuar dedicats al gran nombre de malalties que continuen existint i que requereixen l’atenció que es mereixen. Cal preservar aquest gran tresor que tenim al nostre país. La sanitat pública no pot ser víctima de retallades pressupostàries pels governs i cal que se li dediqui tot el reconeixement que es mereix. Les llistes d’espera s’han allargat encara més amb la pandèmia i això fa que moltes persones visquin situacions complicades abans no arriben a consultes o quiròfans. S’ha de conservar aquest gran actiu que és la nostra sanitat i valorar més que mai la tasca que fan els que dediquen tots els seus esforços a ajudar-nos a superar obstacles i a recuperar la vida.