Abaixar la calefacció

Josep Borrell va tenir una idea sensacional per reduir el cost de les matèries primeres russes i, de passada, ofegar les finances del bel·licista Vladímir Putin: que cada ciutadà abaixi un grau de no res la calefacció de casa. Amb això sol, pel que sembla, es reduiria en uns 10.000 milions de metres cúbics el gas que Europa segueix comprant a Rússia, i sobretot cada un de nosaltres sentiria que contribueix moralment a la causa dels “bons”. És l’hora dels sacrificis, de “despertar del somni del benestar” que les bombes sobre Ucraïna han fet volar pels aires, va dir l’alt representant d’Afers Exteriors d’Europa amb aquells ulls petits que, personalment, no li han donat cap resultat visible en tot el temps que fa que dirigeix la diplomàcia de la Unió per evitar ni la massacre de la població civil a Khàrkiv o Mariúpol ni la dependència energètica de Rússia. Aquesta és la classe de solucions sàdiques que proposen els polítics d’Occident, que deuen tenir el termòstat de les seves mansions habitualment a 24 o 25 i no els ve d’un grau amunt o avall. Que passegin per qualsevol ciutat d’aquesta Europa del benestar que tant pregonen: potser els sorprendrà comprovar quanta gent no sap ni què és un termòstat, quantes famílies s’arrauleixen vora una estufa de butà, quantes altres s’han d’escalfar encara amb un braser com fa cent anys, i quantes n’hi ha que racionen el consum de gas a la llar (i de llum, i de menjar, i de lleure, i de transport) molt abans que Putin envaís el Donbass. A quin planeta piruleta viuen, aquests diplomàtics nostres amb sous d’alt executiu i mentalitat d’insecte?