L'olivera: denúncia a la destrucció paisatgística i històrica

Em dirigeixo a aquest diari per denunciar un fet al qual potser no es dóna importància però que està destruint la nostra història i el nostre paisatge. Jo, una apassionada de l’olivera, no puc evitar indignar-me davant el materialisme en què viu la nostra societat, perquè les oliveres centenàries o mil·lenàries són com un regal que ens fa la història, una cosa que perdura fins que arriba la perversa ment humana i decideix arrencar l’arbre de la terra que l’ha vist créixer. A ningú no li agrada que el treguin a la força d’allí on ha fet arrels.

Molts cops, he vist passar camions amb dues o tres oliveres, arrencades del seu lloc d’origen, venudes a un preu de vegades esgarrifós i destinades a ocupar algun d’aquells jardins francesos o de qualsevol altre lloc, on les temperatures potser no són les més favorables i, per tant l’arbre pot morir. Quin sentit té apropiar-se d’oliveres com un caçador furtiu?

La raó principal que m’ha portat a escriure aquest article de denúncia és perquè ja estic farta de veure com es destrueix el nostre paisatge per culpa d’uns quants capriciosos. El 288 d'abril em vaig ruboritzar en llegir un cartellet en un vilar d’oliveres fargues properes a la meva finca (en un racó tranquil del Montsià). Aquesta gent, veuen unes oliveres que els agraden i ja es pensen que han de ser seves, com molt bé diu el cartell, encara que hi hagi faltes, aquesta persona s’ofereix per subministrar el planter, així doncs tot són facilitats, no pensen que hi ha gent a qui li pot agradar tenir el goig de tenir unes oliveres per admirar cada cop que va al tros. És molt trist veure com deixen unes oliveres ben pelades, les arrenquen de la seva terra i les deixen durant un temps a la intempèrie fins que algun comprador pica i paga un dineral per tenir-ne una al jardí.