Torna el Salvador (Don Gregorio)

Representa la branca més irritada encara de la Real Academia Española (RAE, en síntesi gloriosa que recorda allò de Responsable l’Empresa Anunciadora). Com al Constitucional, a l’Acadèmia no hi ha dues faccions –“conservadors” i “progressistes”–, sinó antediluvians i prediluvians en matèria de pàtria i idioma. Don Gregorio Salvador, vicedirector de la RAE, anuncia que acaba de publicar un llibre síntesi de la seva doctrina assimiladora. Noticias del reino de Cervantes, n’ha dit. Deixeble avantatjat de Nebrija, Don Gregorio n’ha deixat anar unes quantes per als amics de la premsa. Grans notícies. Vet-ne aquí un pomell enlluernador: “L’espanyol és l’única llengua materna que no es pot aprendre a l’escola, i això és un atemptat contra els drets humans”. “Les autoritats que governen en comunitats amb llengües cooficials no poden obligar els altres a utilitzar la seva llengua i tornar als temps passats”. “Per esmenar allò que va passar durant la dictadura no es poden prendre mesures tan lamentables, perquè no és el mateix imposar una llengua que només parlen 100.000 persones que una que parlen més de tres milions de persones; el segon és un abús menys greu per a les víctimes perquè obria un horitzó bastant més ampli”. Don Gregorio té uns horitzons i uns tripons amplíssims i considera que l’espanyol es pot imposar perquè les víctimes en trauran algun profit, i el català no, perquè només serveix per dir tites a les gallines mentre se’ls acarona la cresta. Com sempre, però, hi ha una notícia que no quadra. Posats a fer de víctimes, potser millor deixar-nos tots escometre ben escomesos per l’anglès. Morts per mil, Don Gregorio, morts per deu mil. Almenys l’horitzó se’ns obriria molt més ben obert.