Cervell en mode covard

Desertar, no lluitar, rendir-se a l’agressor no té bona premsa. Es pinta com a cosa de covards, i la covardia tampoc té bona premsa. Massa vegades passem per alt, com deia l’àvia Neus, que el que generen els herois són necrològiques. No em sap cap greu escriure que si fos ucraïnès tindria un conflicte amb el president Zelenski. No m’emocionen gens aquestes crides a defensar-se a foc, sang i mort casa per casa. No em motiva gens la resistència heroica. Quan és hora de jugar-se la pell, el meu cervell funciona en mode covard, ho reconec. M’estimo la vida. La meva i la dels altres. No tinc clar que el bany d’heroïcitat al qual estan cridant la població ucraïnesa, que és un bany de mort, serveixi de res, ni sigui la millor opció estratègica. Ho diu Felipe González: “Putin arrasarà Ucraïna.” Ho diu Macron: “El pitjor encara ha de venir.” Ho diu Scholtz: “Putin no té cap intenció de parar.” Respecto el president Zelenski, però la capacitat de comunicació i viralitat que ha demostrar tenir hauria estat més eficient si hagués cridat a la resistència passiva i l’hagués organitzada. Com un covard, sí. Res de resistència heroica. Cap arma. Totes les sancions internacionals a Putin que vulgueu. Tots els diners per a la solidaritat amb Ucraïna. Ni un euro per a armes. Que passin, els rusos. A veure fins on arribaran. A veure fins quan ho podrien mantenir si els que ara són còmplices d’armar els ucraïnesos fossin còmplices en la resistència passiva.