El falangisme republicà

“A Madrid, del genoll cap amunt tothom vota PP”. Ho diu al cronista un català forçat a viure de fa dos o tres anys en la gran capital. Del genoll cap amunt vol dir exactament que tothom que té tres pessetes a la butxaca s’identifica amb les tesis radicals de Mariano Rajoy. Les corbates, doncs, són majoritàriament blaves. Del “No pasarán” al “Ya hemos pasao y nos hemos quedao”. Així és la vida. El cor i el cervell de la dreta espanyola es concentra al quilòmetre zero.

Molt bé. Dit això, cal dir també que, curiosament i qui ho havia de dir, entre aquesta dreta de fa temps es regira un moviment antijoancarlista. Republicà. De República de Salò castissa. Fa mesos fins i tot es va arribar a parlar de conspiracions per fer fora un monarca que fa oi a una dreta ariet que se sent laica, ciutadana i espanyola fins a les agalles. Molt més que el rei i qui ho havia de dir. Aquesta setmana encara es declaren més menjamonarques.

El cap de l’Estat ha proposat en petit comitè de vespes periodistes la necessitat d’“intentar” processos de pau com el nord-irlandès. La premsa més bèstia es va afanyar com un ariet a proclamar que “el rei regna però no governa”. “Lleuger”, “inoportú”, “incaut”... Caram amb la premsa cavernícola! José María Aznar va pretendre convertir la figura del monarca en una ombra tristaP.

L’expresident rampant es va atribuir la política de relacions exteriors que corresponia al rei i ja en aquells moments hi va haver qui parlava d’un “republicanisme de dretes”. El món capgirat. El rei d’Espanya suggereix, com Gemma Nierga, que es parli amb ETA i, mentrestant, la dreta més bèstia somnia utopies republicanes. El catalanisme hauria de reaccionar i demanar a Joan Carles I que juri els furs. Visca la carlinada antifeixista!