A la tres
Rufián, el rus
El portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va desbarrar dimarts i l’endemà va demanar disculpes, però només amb la punteta, per la contundència de la desbarrada, no pas per haver desbarrat. Potser demà o algun dia es disculparà per tot plegat. Tot és possible. Va ser ell, Gabriel Rufián, qui fa uns mesos va deixar clar, allà al Congrés, que no responia a les preguntes d’alguns mitjans concrets perquè no volia contribuir “a la burbuja mediática de la ultraderecha” (sic). Es dirigia aquell dia a Javier Negre, conegut representant de la caverna mediàtica primer a El Mundo, després a Estado de Alarma TV i situat a l’òrbita de Vox. Justament el mateix tèrbol personatge que dimarts li va posar els dits fins a la gola i, aquest cop sí, va obtenir la resposta que buscava i el pinso per alimentar la criminalització de l’independentisme català. Perquè les contradiccions i la pèrdua d’escrúpols de Gabriel Rufián són seves, i ja s’ho farà, però el relat que acusa l’independentisme de buscar aliances diabòliques per trencar Espanya, Europa i el Planeta és el relat de les clavagueres de l’Estat. I és tan fictici, aquest, com ho era l’acusació de terrorisme a Tamara Carrasco o com ho eren els informes de violència tumultuària contra l’Estat davant la conselleria d’Economia. És encomiable la preocupació de Gabriel Rufián per desmarcar el moviment independentista català del Putin que provoca la tragèdia a Ucraïna. Però si de debò creu que per aconseguir això cal tirar desinfectant a tot allò que faci olor de rus, és que ja fa massa temps que és a Madrid i ja ha fet seu el marc mental que utilitzen els poders de l’Estat per ventilar la qüestió catalana. O és que tenia raó el jutge que va culpar de la violació la noia perquè anava vestida amb una minifaldilla? L’independentisme és un moviment pacífic i democràtic, inequívocament, i no cal dir gran cosa més per desmarcar-se d’un dictador que provoca una guerra. Això sí, si algun dia Catalunya es converteix en un estat independent, serà amb el reconeixement de la comunitat internacional, inclosa la Rússia de Putin o, encara millor, la Rússia post Putin.