De set en set
Aules aturades
El govern té tota la legitimitat, i també la responsabilitat, de decidir sobre el que considera millor per als alumnes. Això no treu que haver-ho fet sense comptar amb el consens de la comunitat educativa n’hagi tensat més les relacions. Els docents al·leguen ara una llista de demandes. Algunes són mancances històriques, com la falta d’estabilitat dels interins. Als docents tampoc els agrada l’exigència del C2 del català, en plena emergència lingüística. Després d’anys de crítiques a l’excessiva durada de les vacances i després de dos anys de pandèmia, sembla desproporcionat convocar cinc jornades de vaga per un avançament del retorn a l’estiu que no afecta drets laborals. Els sindicats estan enrabiats perquè s’ha erosionat la seva autoritat de negociació. Però és complicat que el govern faci marxa enrere en una decisió fonamentada. L’Estat espanyol és un dels que tenen més festius escolars a l’estiu de tota l’OCDE. El nou calendari va en sintonia amb la resta d’Europa, que reparteix el curs en blocs lectius i setmanes de vacances intercalades.
El malestar acumulat per les retallades del 2008 és comprensible. Per enguany i amb la gratuïtat de P2 i la disminució de ràtios, a Ensenyament se li ha atorgat el major creixement pressupostari de la Generalitat, superat sols per Salut. Les males relacions amb els sindicats s’han accentuat arran del retorn a les aules per la pandèmia. Els servidors públics de l’ensenyament no han estat entre els treballadors més perjudicats per la pandèmia. La conselleria s’obre a no obligar encara el nou currículum. Per negociar fan falta dos.