Les xifres, les Escoles Bressol i les eleccions. Un enigma a resoldre
CARTA DEL LECTOR
Mencionaré unes xifres per començar i analitzaré, tot seguit, la problemàtica que comporten a les Escoles Bressol.
Què els suggereix el 30.000?, o el 0 i el 3?, els “bessons” 8 (de 8 a 8)?, l’imponent 25?, l’esquifit 700?, l’enigmàtic 40?, l’irrefutable 65?, o l’històric 27?.
El 30.000 el tinc clavat dins del cap com un “mantra”. Quantes vegades no ha aparegut en forma de promesa electoral com la quantitat de noves places d’Escoles Bressol? Passats els anys, algú les ha vistes? Jo no! Perquè aquesta impotència? Tan difícil és invertir en els ciutadans del futur? Com és que en els debats sobre les infraestructures de Catalunya no s’inclou, al costat de carreteres i trens, la construcció d’una xarxa de llars d’infants de 0 a 3 anys, adequada a les necessitats del país? No m’estranyaria que alguns Consellers de la Generalitat, Alcaldes o Regidors, responguessin que ja hi ha moltes places creades de les 30.000, però em temo que no parlem del mateix.
Obrir “paradetes” amb una llicència municipal semblant a la de les botigues de vetes i fils (amb tot el respecte per aquestes institucions no educatives), no garanteix un tracte adequat per als ciutadans més menuts. D’aquest establiments proposo d’anomenar-los “botiguetes pro-infància”, per entendre’ns. Botiguetes que el primer que procuraran és “donar servei” de 8 a 8h, dotze mesos a l’any. La lògica comercial impulsa als botiguers a ampliar al màxim la franja horària per a facilitar l’arribada de més clients. Aquesta lògica també aconsella d’entaforar el màxim de nens i nenes en una mateixa classe. Si n’hi caben 25, perquè posar-ne 10? Recordem que parlem de persones que la majoria ni caminen, ni parlen, ni mengen... sols. Qui defensa l’existència de places de les 30.000 promeses, tampoc no inclou la preocupació per a la preparació del personal que atén els infants. Retornant a desenes d’anys enrere, en l’actualitat, i massa sovint, torna a confiar-se l’atenció dels infants a persones sense preparació educativa suficient. Sinó com s’entén que els sous sigui entorn els 700€ al més? No té sentit que la formació educativa del personal de les Escoles Bressol sigui diferent a la del de les primeres etapes del Cicle Infantil de les Escoles de Primària. I tampoc s’entén que uns cobrin 700€ i els altres 1.700€. Sorprèn també la inacció dels Sindicats. Mai han plantejat seriosament la dignificació dels llocs de treball de les Escoles Bressol. Per què? I per què qui treballa en la primera etapa educativa té 40 hores “lectives” a la setmana, quan a primària són 30? És l’única franja de la cadena docent on hi ha aquesta dedicació. De nou, què en diuen els Sindicats?
Lamentablement no és una situació gens falaguera. Els anys 80 ençà, (ja fa 27 anys!), va iniciar-se una reivindicació potent des de moviments de renovació pedagògica (Rosa Sensat, revista Infància, etc.), que donà els seus fruits iniciant una tendència de millora de les Escoles Bressol, semblant a l’europea. Però ara, quan una gran majoria de les persones que lideraren el moviment són a punt de complir els irrefutables 65, s’ha invertit la tendència retornant a punts que es creien completament conjurats.
Com és natural també hi ha excepcions dins d’aquesta situació que podria qualificar-se de desesperada. Són exemples que no fan més que reforçar la crítica: si hi ha experiències positives, reals i actuals, per què no són majoritàries? En alguns municipis, l’Ajuntament ha optat per no “externalitzar” el servei de les Escoles Bressol Municipals. Externalitzar significa cedir la concessió pública a una empresa privada. Així, la decisió de qui s’ocupa d’aquest servei educatiu, segueix el mateix procediment de concurs públic i contractació que hi ha establert també per al manteniment dels semàfors, l’enllumenat públic o la neteja dels carrers. Qui no segueix aquesta via assumeix el que es diu “gestió directa”. I la gestió directa dels Ajuntaments “socialment responsables” (concepte molt en boga actualment), és sinònim de qualitat educativa, condicions de treball dignes per a les persones professionals que se n’ocupen, condicions materials i d’infraestructura adequades, etc.
La jubilació d’aquelles persones que milloraren l’etapa 0-3 en moments difícils, i que són referències pedagògiques per a Catalunya i més enllà, aportarà la tranquil·litat a molts polítics actuals que deixaran de sentir una cançó, que per a ells és com la de l’enfadós, mentre els ciutadans del futur són manipulats com a vetes i fils dins de botiguetes “pro-infància” d’iniciativa privada o de concessió municipal amb “tots els papers en regla”.
Com resoldre l’enigma que fa pernicioses les xifres per a les Escoles Bressol?
Que qui pugui que hi faci més!!! Però, algú hauria de vetllar pels Drets dels Infants?
