Articles

Sobre el Dia Internacional de la Dansa

CARTA DEL LECTOR

Es sabut per tot­hom, sobre­tot des del món de l'ense­nya­ment en gene­ral i de l'artístic en par­ti­cu­lar, que per moti­var i esti­mu­lar l'alumne no hi ha res més cons­truc­tiu i engres­ca­dor que apren­dre i admi­rar d'aprop tots aquells/es que han fet del fet artístic la seva manera de viure i gua­nyar-se la vida. Se n'hi diuen pro­fes­si­o­nals.

Sóc pro­fes­sora de dansa clàssica. No vull rei­vin­di­car res. Ara no. Però reco­nec que m'hau­ria agra­dat viure el DID (Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dansa) amb una mica més d'entu­si­asme per part d'alguns esta­ments ins­ti­tu­ci­o­nals i sobre­tot en la difusió i pro­gra­ma­ci­ons dansísti­ques als mit­jans de comu­ni­cació. Per bé que és veri­tat que per el cir­cuit naci­o­nal (de Cata­lu­nya) vàrem saber que a Olot es va cele­brar aquest dia amb dife­rents actes, no deixa de ser un cas aïllat per una diada de caire inter­na­ci­o­nal. I a la resta del país? I a la resta de l'Estat espa­nyol? O és que real­ment la dansa és una dis­ci­plina tan mino­ritària que no paga la pena dedi­car-hi ni un dia de debò.

Més que res per a tots aquells alum­nes que estu­dien dansa, que un dia volen ser pro­fes­si­o­nals i no tenen més moti­vació que l'ener­gia que desprèn la mes­tre o el mes­tre envol­tats de les parets de l'aula de movi­ment. Com a col·lec­tiu trobo que seguim estant una mica des­em­pa­rats mal­grat els esforços de molts i el recol­za­ment de pocs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.