Sense lògica

Parles amb gent, i molts coincidim que costa trobar sentit en les coses que passen en el nostre món. Ho comentàvem a propòsit de la guerra d’Ucraïna, quan ningú podia esperar que Putin fes el pas i llancés els seus tancs i avions contra un país del qual nega l’existència al marge de Rússia. No ens acabàvem de creure que fos possible la invasió perquè, aplicant la lògica, pensàvem que una guerra no interessava ningú, perquè tothom hi tenia a perdre: les víctimes directes, per descomptat, però també l’agressor, objecte de dures sancions, i tota la resta, sotmesos com estem a l’amenaça nuclear i al perill de destrucció mútua assegurada. I si costava entendre el cas d’Ucraïna, què podem dir del gir del govern espanyol amb el Sàhara Occidental, una altra punyalada per l’esquena als sahrauís, entregats en safata al rei del Marroc? Aquí el raonament lògic tampoc funciona atès que, cedint davant Rabat, Espanya s’enemista amb un país estratègic per a l’abastiment de gas com és Algèria, en un moment en què perillen els subministraments energètics a Europa. Quin sentit té tot això? Sí, s’invocarà la geopolítica, la realpolitik, les relacions de força per l’hegemonia i el poder, que són tan velles com la humanitat. Això, tristament, és l’única cosa que en traiem de clar.