La dreta moderada

Alberto Núñez Feijóo voldria ser el nou líder de l’ala moderada de la dreta espanyola. Voldria rendibilitzar el rèdit d’haver aconseguit quatre majories absolutes a Galícia –pràcticament com Fraga Iribarne–. Voldria mostrar-se com el polític que va ser capaç en les últimes eleccions gallegues d’arraconar Vox. Té garantit que al juny serà oficialment president del PP i, en conseqüència, s’haurà de batre a les generals amb Pedro Sánchez per aconseguir la presidència del govern. A Espanya passen els anys i els segles i es manté viva la fórmula política segons la qual anaven alternant-se els governs de dreta de Cánovas del Castillo i d’esquerra de Mateo Sagasta. Ara, i passi el que passi, només pot governar el PSOE o el PP, tot i la novetat de la coalició PSOE-UP, que fa aigües per tots costats. Una coalició resguardada pels hereus de Pablo Iglesias, que han esdevingut l’única oposició real que té a hores d’ara Sánchez. Els sondejos demoscòpics vaticinen que en les pròximes generals el terreny estarà entre el PSOE i el PP, i Vox fent costat al PP per treure Sánchez de La Moncloa. Núñez Feijóo voldria una dreta moderada. Per aconseguir-la no li fa cap bé la fotografia del passat damunt d’un vaixell amb el narcotraficant Marcial Doroda, encara que aquesta critica pot estar amortitzada. Tampoc li fa cap bé tenir com a fita la dreta civilitzada i anar acompanyat d’Ayuso per donar suport a la manifestació d’agricultors del cap de setmana passat a Madrid. Fins ara, Feijóo es troba múltiples impediments, tot i que el pitjor que ara mateix té damunt la taula és la persecució que pateix de l’època de Casado, Bárcenas, etc. Una etapa de corrupció del PP difícil d’esborrar. Encara que tot plegat sigui molt diferent, CDC va esborrar el nom de l’històric partit de la transició i les noves fórmules d’aquella versió del passat són difícils d’entendre. En el panorama polític caldria la dreta moderada que desitja Feijóo, estil Chirac a la francesa, una dreta que amb les sigles del PP no es veu.