Què rieu, borinots?

A la comissària provincial de Pontevedra, Estíbaliz Palma Varona, l’han destituït de punta en blanco. Què significa i què significarà la destitució, ja ho veurem. És sospitós que hagin fet tanta via i ni hagin argumentat tota aquella lletania que era un acte privat, i que va ser gravada a traïció, i que s’ha posat en circulació sense el seu consentiment. No soc un expert en destitució de comissàries però flairo que tot plegat, més quatre pessetes, no arribarà a fer el duro, que diria l’àvia Neus. Ara s’obrirà un expedient que segurament resoldrà un instructor de la família d’aquí a quatre dies, primer pau i després glòria. La comissària les va dir grosses i no pas una de sola. El seu discurs seguia una pauta, era una vella coneguda olor. Que si ella abans estava en zona nacional, que si abans darrere un gran home hi havia una gran dona, però que ara hi ha dones darrere les dones... L’ocurrència que ha ocupat titulars és la de les ganes o el gust que experimentarien algunes dones (se suposa que les independentistes que es manifestaven a Barcelona contra la sentència del procés) si tingués per bé violar-les un antidisturbis de la Policía Nacional. El més cavernós del cas, quan s’escolta la gravació original, són les rialles d’aprovació i celebració que se senten cada vegada que la comissària es fa la fatxenda. Quedes clavat. Què rieu, borinots? Com ho farem per cessar aquest entorn? Quins expedients obrirem? Qui els instruirà?