Opinió

A la tres

La solidaritat, una moda

“Aviam si es posa de moda donar refugi a tothom que s’escapa d’una atrocitat, al marge del seu color de pell

A casa dels pares, durant uns quants estius, vam acollir nens i nenes sahrauís que vivien amb escassíssims recursos als campaments de refugiats de Tinduf, al desert d’Algèria. A Catalunya n’arribaven centenars que eren tutelats per una família autòctona. A qualsevol racó del país, en aquella època, brollava solidaritat amb el poble sahrauí. Tothom s’hi apuntava, a la possibilitat d’acollir aquells menuts amb la pell del color de les ametlles torrades que s’espantaven quan pujaven a un ascensor o desconeixien l’olor de mar. Era una època, parlo de fa un quart de segle o una mica més, en què molts ajuntaments perseguien, com qui corre a la recerca d’un tresor, signar un agermanament amb un municipi sahrauí. Acords, en la majoria dels casos, que ara deuen continuar vigents però coberts de teranyines en un magatzem municipal. Però en la dècada dels noranta la solidaritat amb el poble sahrauí i amb el Front Polisario es van posar de moda. I no hi ha res com esdevenir tema del moment per aconseguir que una acció desperti l’admiració i els aplaudiments de la societat. Ara, però, sembla que la fraternitat amb el poble sahrauí ha caducat –tret d’uns pocs que es mantenen al peu del canó– i ja gairebé ningú recorda que aquelles criatures, reconvertides en homes i dones, han crescut entre dunes i encara hi viuen.

No sé si els fa més mal la bufetada del president del govern espanyol quan fa costat al Marroc en la resolució del conflicte o el silenci de tots aquells que en el seu dia omplíem el parc de la Ciutadella per compartir aquella experiència acollidora. Potser pensen que no hem deixat de ser solidaris, sinó que el context mundial ens obliga a prioritzar altres famílies que estan fugint d’una guerra. Potser desitgen que aquestes tones de solidaritat no quedin mai antiquades, com va succeir en el seu cas i, per què no, que un miracle permeti que es posi de moda donar refugi a tothom que s’escapa d’una atrocitat, al marge del seu color de pell. Perquè aviam qui és el guapo que contradiu una moda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia