opinió
Els dos governs de coalició
En els pròxims dies hauríem de saber on som políticament. Tot indica que els presidents Aragonès i Sánchez mantindran les seves respectives legislatures i no avançaran eleccions, malgrat entreveure que continuaran i s’ampliaran les picabaralles entre socis. Avui es podrà visualitzar l’estat d’entesa de la coalició del govern espanyol quan el Consell de Ministres del PSOE i Unides Podem hagi de consensuar el decret de mesures per fixar el topall al preu del gas i els ajuts concrets als lloguers i a les famílies vulnerables. L’entesa més difícil se centra en el preu de l’electricitat perquè el PSOE voldria involucrar-hi les elèctriques espanyoles per l’anomenada transició ecològica, mentre que els ministres de Podem es decanten per gravar les elèctriques perquè rebaixin de manera immediata el preu de la llum. Sobre el Sàhara, al Consell de Ministres no en parlen per no prendre mal i, darrerament, de l’agenda catalana també ben poca cosa. A Catalunya el govern de coalició s’ha de pronunciar en les pròximes hores sobre la consulta pels Jocs Olímpics, aclarir la candidatura Catalunya/Aragó i també replantejar la plantada de JxCat a l’acord sobre política lingüística, com també l’acatament o la desobediència respecte a la sentencia del 25%. Si continua la picabaralla, l’ús del català esdevindrà més un problema polític que no lingüístic. No es veu unitat d’acció en el govern però tampoc una trencadissa de dalt a baix d’aquell més del 50% del Parlament favorable a la Independència. Ara mateix el tema més complicat de la coalició catalana és el pronunciament, els pròxims dies, dels socis de govern quan s’obri judici oral a la presidenta del Parlament. El tema és complex perquè l’independentisme hi té més a perdre que a guanyar i l’oposició hi té un bon argument. Un afer que caldria mesurar segons la seva sentència i no fer-ho abans d’hora.