Vehicular i reconduir

La reforma de la llei de política lingüística requereix consens, més del que van mostrar els portaveus dels quatre grups parlamentaris que el van presentar a corre-cuita i que ahir ja van haver de congelar, al Parlament. La llengua és l’esquelet de la nació i en cap cas un àmbit més de la gestió autonòmica, com pretén l’Estat i s’empassa el govern. D’entrada és un acord per reconèixer el paper del castellà com a llengua d’aprenentatge en l’ensenyament, perquè sense la sentència del TSJC obligant Educació a impartir el 25% en castellà no s’hauria reformat la llei. Altra cosa és que se’ns vengui com l’enèsim intent legislatiu –tots han estat inútils– de blindar el català.

A l’acord li falta consens perquè les entitats lingüístiques recelen d’obrir la porta al castellà en l’ensenyament i que el català deixi de ser l’única llengua vehicular. El domini del castellà és tan gran en la vida social sobre la qual no hi ha legislació possible, que laminar la base de la llengua en l’educació l’afeblirà encara més. És evident que cal solucionar la contradicció que la immersió no s’aplica estrictament, i que en alguns entorns cal reforçar el castellà, però en molts més, el català. Cal anar amb compte a l’hora d’admetre els fets de facto, perquè acceptar la realitat vol dir renunciar a canviar-la? Adaptaran els partits signants la legislació a altres situacions injustes de facto en pobresa, desigualtat, gènere...? A l’acord no li cal consens pel 25% de castellà, perquè la justícia estatal l’imposa i entitats de qüestionable representativitat en demanen l’aplicació immediata. Qui garanteix que no demanin el 50% en castellà, atenent a la cooficialitat lingüística? La justícia s’ha acostumat a refer la legislació en els àmbits que li interessen, però és incapaç de complir el que ordena: delimita el català al 75% però emet un 7% de sentències en català. A l’acord li cal lideratge, tot i que aquest és un problema de país sencer... Gonzàlez-Cambray està desacreditat i només Rigau esdevé pal de paller per la seva indubtable trajectòria en defensa de l’escola en català.