Numerologia literària

Podria haver titulat aquest article d’opinió “22 anys sense Maria Àngels Anglada”, tenint en compte que per Sant Jordi s’acompliran vint-i-tres anys de la mort d’aquesta reconeguda escriptora, deixant enrere un període d’absència que coincideix amb el 44è aniversari del naixement de la seva primera novel·la, Les Closes, premi Josep Pla 1978, que es publicà uns mesos més tard a Destino.

Aquesta coincidència numèrica no pot ser més oportuna, perquè la Llibreria 22 de Girona celebra també el seu 44è aniversari. El ball numèric amb xifres dobles ha propiciat la creació d’un compte a Twitter, @Anydela22_, que va néixer com una broma el dia dels Innocents i que ha anant prenent volada, sobretot per un contingut divers a l’entorn de notícies culturals, d’actualitat, d’aniversaris, de jocs de xifres i recursos narratius. Recordo la sorpresa inicial de veure’m inclosa en el “comissariat de l’Any de La 22” en una primera piulada que anunciava el “perfil oficial” del nou compte. Soc força distreta però, com que ja m’havien penjat una llufa a primera hora del dia, de seguida vaig pensar que es tractava d’una innocentada. Després he sabut que l’artífex de la iniciativa és David Ferrando (@idaeidea), que es dedica professionalment a gestió de la informació, la qualitat i la innovació i que, a hores lliures, s’ha acabat convertint en el community manager d’un compte que va néixer com un divertimento, iniciat amb una piulada que es va fer viral; un compte que continua ben viu i que està aconseguint un ressò considerable en els mitjans de comunicació.

Però no em voldria desviar del tema principal de l’article: la vigència de l’obra de M.À. Anglada, just a punt que culmini el ritual col·lectiu d’un nou Sant Jordi, en una edició que promet un cert retorn a les diades multitudinàries que enyorem. Aquests dies m’he rellegit Les Closes, opera prima narrativa d’Anglada, abans d’escriure’n un text d’evocació per al col·lectiu Empordoneses; això m’ha impulsat a una relectura de Sandàlies d’escuma (Ed. Destino,1995) i Poesia completa (Edicions Vitel·la, 2009). A la reedició de Les Closes he trobat una dedicatòria que ens apropa com a “empordaneses de temps” i que em remet al 1998, quan la vaig anar a conèixer presencialment. Era una dona generosa, disposada a escoltar i ajudar-te, si podia.

Soc incapaç de reproduir literalment una entrevista a CatRàdio on li van preguntar què recomanava als escriptors novells, però més o menys venia a dir: tenir un altre ofici per poder escriure amb llibertat perquè, si pretens viure de l’escriptura, és probable que ni visquis ni escriguis bé. D’Anglada, n’he après moltes coses. Era una gran intel·lectual i una dona sàvia que conjugava coneixement amb cultura interior, i que s’expressava a través d’un llenguatge poètic molt ric, sempre al servei del compromís social i cultural. La seva trajectòria està marcada pel món clàssic: és ben coneguda la seva admiració per la cultura hel·lenística, que coneixia bé com a professora de filologia clàssica que era i també com a traductora del llatí i el grec al català, tot un bagatge que la fundació que porta el seu nom s’encarrega de recordar i de difondre.

A ‘Les Closes’, l’autora combina la memòria, l’amor a la llengua i la denúncia de la injustícia, en aquest cas contra una dona innocent acusada de còmplice en l’assassinat del marit. Anglada m’ha tornat a impressionar, d’aquí el joc de xifres amb el 22 i el 44, una combinació més dels anomenats “números mestres” que no em podia passar per alt. La vida, com la literatura, és sorprenent. En un instant imprevist, en la pàgina més impensable, ens espera una epifania. Si el món està format per fractals i hi ha un ordre numèric en tot el que existeix, la frase d’Einstein “Déu no juga a daus amb l’univers” no és casual sinó causal i encertada. En una època com la que vivim és important sortir de la narrativa tràgica i distòpica fatalista, que presenta només éssers humans que es comporten amb maldat o amb imbecil·litat. Fa bé recordar que el món se sosté gràcies a la bondat d’una majoria de persones. Gràcies també a la capacitat de crear fractals de bellesa, d’amor i d’humor als llibres, a les xarxes i a la vida.