Raça humana
Perdre el temps llegint diaris
Darrerament és costum en la versió digital d’alguns mitjans que se’ns adverteixi sobre el temps que gastarem si decidim informar-nos més enllà d’un titular: “Es llegeix en 2 minuts”, ens animen, i això vol dir en un batre d’ulls, o “es llegeix en 10 minuts”, gaire bé es disculpen per l’abús de línies que pot fatigar la nostra desganada ment. Com a periodista, també com a ciutadana, trobo que utilitzar aquest recurs representa tirar pedres al propi teulat. Comencem per una pregunta raonable: com calculen la velocitat lectora de cadascú de nosaltres? De petita m’explicaven la faula del vianant que demana a un pagès quan tardarà a arribar al poble. “Camina!”, respon el pagès, i l’home li torna a fer la consulta, pensant que és curt d’enteniment. “Camina”, insisteix l’altre, i quan arrenca a fer-ho l’atura i li diu: “Mitja hora”; abans de contestar havia de comprovar amb quina cuita es movia! I a nosaltres també ens prenen per babaus? I si resulta que gaudim de la substància d’una bona crònica de fonts fiables, dades contrastades i gust en l’escriptura? Que ens agrada parar-hi atenció i esmolar els nostres punts de vista? Estimular memòria i coneixements per detectar si el text té aires de veracitat o de manipulació? Ja hi ha massa producte dirigit al consum continu d’emocions instantànies, vertiginoses i oblidables, una darrere l’altra, la qual cosa bloqueja el sentit crític i l’afecte humà. És absurd que els editors suggereixin que es perd el temps llegint diaris. Que els periodistes s’esforcin en la seva feina i la ciutadania ja decidirà la confiança i la dedicació que li mereixen.