De reüll
Putin i les Malvines
Enmig del remolí informatiu del cap de setmana, ha passat bastant desapercebut un aniversari, els 40 anys de l’inici de la guerra de les Malvines, la que va enfrontar la dictadura argentina amb el Regne Unit de Margaret Thatcher, i que va deixar un balanç de centenars de morts. El règim militar argentí havia dissenyat una invasió sorpresa per recuperar la sobirania de l’arxipèlag i forçar Londres a negociar. Però l’operació va fracassar després que Thatcher despatxés una potent flota cap a l’Atlàntic sud per recuperar, en poc més de dos mesos, aquells territoris disputats. Ara, quatre dècades després, és inevitable traçar paral·lelismes amb la guerra que Putin ha iniciat a l’est d’Europa. Hi ha qui pensa que, així com la derrota de les Malvines va precipitar el col·lapse de la dictadura argentina, també l’agressió a Ucraïna podria sentenciar el final de Putin. Com Galtieri, el líder rus ha infravalorat la resposta dels agredits i ha enviat soldats joves i inexperts al sacrifici. La diferència, però, és que Putin ha vist com la invasió ha fet disparar la seva popularitat i, en aquestes circumstàncies, els experts alerten que esperar un cop de palau o una revolta de les masses contra el tsar és, només, una il·lusió, el que en diuen wishful thinking. El temps dirà.