De set en set
Esprémer la llengua
Paraules molt gruixudes contra el govern, les que s’estan abocant per part de la CUP i –ara que ja no és a Palau– de l’expresident Quim Torra pel decret que modifica la llei de política lingüística. Paraules que perjudiquen en primer terme les possibilitats de supervivència del català, en esquerdar l’esforç d’unitat social que li és urgent i imprescindible. Un consens respecte del model d’immersió assolit fa dècades, que s’està intentant refer impulsat per ERC i al qual s’han sumat el PSC i els comuns. Neix de la necessitat de fer front als atacs dels tribunals volent remarcar que el Parlament i tot el govern traslladen la unitat social de defensa de la llengua i dels seus parlants. Unitat entorn als valors d’igualtat d’oportunitats, cohesió social i riquesa cultural que defensen la llengua i la immersió. Aquest pacte d’urgència també renova aspectes del sistema, perquè tot model s’ha d’actualitzar i el retrocés del català n’evidencia la necessitat.
Així, la situació de la llengua no es pot despatxar, i menys sense presentar cap alternativa ni real ni articulada, etzibant tres paraules: “vendre’s la llengua”, amb les quals va acusar ahir el govern la presidenta del grup parlamentari de la CUP Dolors Sabater. Faran fortuna a xarxes, però sols certifiquen un altre exercici retòric d’erosió partidista. Són estèrils enfront dels continuats atacs dels tribunals. I són irresponsables en utilitzar la llengua com a polèmica en les estratègies electorals de l’independentisme. Hi perd la llengua i el seus parlants. Els actuals i els que, desencisats, potser ja no s’hi incorporaran mai.