Articles
Al·legat
Anàl·lisi
El Camp Nou està d'enhorabona. Dilluns que ve farà 50 anys i ho celebrarà amb un espectacular projecte de remodelació de Norman Foster (Wembley, Torre de Collserola...) que li permetrà ser un escenari de referència capdavanter al segle XXI de la mateixa manera que ho ha estat a la segona meitat del segle XX.
Els monuments (i el Camp Nou ho és) són el que mostren arquitectònicament, però també el missatge que porten implícit o que acaben transmetent. El Camp Nou és futbol i gust pel bon futbol, és passió i també és Liceu, és exigència, és civisme, és fidelitat, és emoció i, a vegades, també és coliseu, amb botxins, víctimes i molts polzes disposats a apuntar cap a terra.
La temporada tot just comença, però el moment no és d'importància menor. Això no és l'hivern del 2003, ni en la forma ni en les circumstàncies, però el fons és el mateix. L'equip intenta treure el cap del fangar d'una temporada lamentable, però molta gent al seu voltant està disposada a recordar-li que va brut de fang i alguns fins i tot l'avisen que mai no podrà fer net.
Opinió; Toni
Rijkaard va aprofitar l'estrena de l'equip a la Champions per fer ahir un al·legat en defensa dels seus jugadors. Probablement perquè on ell, en el seu dia a dia, hi veu indicis raonables de millora, l'aficionat i gran part de l'entorn mediàtic hi veuen un acte de fe més; i perquè percep que la tensió en aquest entorn és exagerada.
No és que estranyi que sigui així, venint d'on venim d'una temporada d'engany i veient com des del mateix club han sortit veus en off i en on posant jugadors i entrenador a la picota, al centre de la diana. El pitjor de la mentida és la desconfiança endèmica.
Potser per això, també, el tècnic va testificar a favor dels seus i només va demanar una mica de sentit comú en nom del crèdit que li pugui quedar. El dilema per a l'afició blaugrana és entre el dubte raonable o el judici sumaríssim.
Els monuments (i el Camp Nou ho és) són el que mostren arquitectònicament, però també el missatge que porten implícit o que acaben transmetent. El Camp Nou és futbol i gust pel bon futbol, és passió i també és Liceu, és exigència, és civisme, és fidelitat, és emoció i, a vegades, també és coliseu, amb botxins, víctimes i molts polzes disposats a apuntar cap a terra.
La temporada tot just comença, però el moment no és d'importància menor. Això no és l'hivern del 2003, ni en la forma ni en les circumstàncies, però el fons és el mateix. L'equip intenta treure el cap del fangar d'una temporada lamentable, però molta gent al seu voltant està disposada a recordar-li que va brut de fang i alguns fins i tot l'avisen que mai no podrà fer net.
Opinió; Toni
Rijkaard va aprofitar l'estrena de l'equip a la Champions per fer ahir un al·legat en defensa dels seus jugadors. Probablement perquè on ell, en el seu dia a dia, hi veu indicis raonables de millora, l'aficionat i gran part de l'entorn mediàtic hi veuen un acte de fe més; i perquè percep que la tensió en aquest entorn és exagerada.
No és que estranyi que sigui així, venint d'on venim d'una temporada d'engany i veient com des del mateix club han sortit veus en off i en on posant jugadors i entrenador a la picota, al centre de la diana. El pitjor de la mentida és la desconfiança endèmica.
Potser per això, també, el tècnic va testificar a favor dels seus i només va demanar una mica de sentit comú en nom del crèdit que li pugui quedar. El dilema per a l'afició blaugrana és entre el dubte raonable o el judici sumaríssim.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.