Actuar o pregar a la divinitat

Els experts diuen que falta aigua, que en un futur proper en faltarà més i que no plou ni té intenció de fer-ho. Però nosaltres continuem obrint l’aixeta cada dia com si res i vivim com si l’aigua fos una matèria etèria de la qual es parla però ningú no sap on és; com una divinitat. I potser sí que té alguna cosa de divina.

Els experts que s’han reunit fa uns dies a Vilafranca del Penedès per parlar sobre l’escassedat de l’aigua i la seva gestió en el passat i el futur assenyalen que s’han de posar en marxa nous sistema no només d’estalvi de l’aigua, sinó de reaprofitament. Una de les propostes que fan els experts és duplicar les xarxes de clavegueram dels pobles i ciutats: d’una banda, les aigües grises (rentadores, rentaplats, lavabos...) i, d’una altra banda, les pluvials. Estem d’acord que plou poc però, ara quan plou, l’aigua que cau del cel es barreja amb la del nostre lavabo i estem d’acord que aquestes dues aigües no necessiten el mateix tractament, no? Aquesta proposta és molt poc popular als ajuntaments. Els governs veuen que suposa una gran inversió amb poc rèdit electoral. Per què deu ser que les coses que més ens convenen sovint són les que menys apreciem? Necessitem fer dieta i posar-nos en forma pel que vindrà. Si no, haurem de pregar a les divinitats.